dissabte, 21 de maig del 2011

A mode de conclusions...

A. La coherència entre intencionalitat pedagògica i les activitats que es desenvolupen en aquest tipus de recurs no sempre tenen una correlació directa amb els criteris educatius. La finalitat educativa requereix d’una planificació, no només dels documents (PEC) i instruments (PEI) vertebradors de la tasca, sinó també i molt important de les activitats concretes que s’acaben fent, que han de tenir una finalitat pedagògica tot i que pot ser lúdica, que serviran de fil conductor, modelador i potenciador de les competències i habilitats socials dels infants.

El perill de no fer una avaluació de les activitats en aquesta línia és: centrar tota l’avaluació en el comportament individual del nen o nena amb dificultats, sense tenir en compte que aquest es manifesta en relació amb les oportunitats d’interactuar i desenvolupar aprenentatges, de les experiències enriquidores que se li ofereixin.


B. Les noves tecnologies, així com el joc, dibuixar o sortir a jugar als parcs, no es poden convertir en un recurs per “ocupar” el temps dels infants, fent observacions només quan per avorriment o falta de motivacions sorgeixen conductes no desitjades, o s’acaben barallant. A través del joc guiat i seleccionat per l’educador per les seves finalitats pedagògiques –inclosos alguns jocs educatius amb l’ordinador-, es pot suscitar la motivació i molts altres aprenentatges a través del component lúdic, cooperatiu o fins i tot competitiu d’aquests tipus d’instruments. 
 

C. A vegades, per manca de temps, inèrcies, desconeixement dels recursos o manca de triangulació amb altres professionals i de contrast de les observacions, els educadors poden “interpretar” de forma equivocada les manifestacions d’una dificultat. Per exemple, atribuir a una manca de límits per part dels pares i a un caràcter capritxós i desafiant, el que forma part de la simptomatologia característica del TDAH.


D. Bastant sovint els educadors de centres oberts dediquen una atenció insuficient a l’estona de reforç escolar considerant que és una tasca pròpia de l’escola. Això és només en part cert: aquests infants passen tota la tarda en el centre, quan altres nens s’hi estan a casa berenant i fent deures amb ajuda d’algun germà o dels pares. Aquests nens i nenes no tenen aquestes possibilitats d’ajuda a casa, i sí moltes dificultats que interfereixen amb el funcionament ordinari dins l’escola. Per tant, dedicar 1 hora diària a l’estona de reforç, organitzat, amb material preparat per atendre dificultats i amb l’assessorament d’un psicopedagog, ben coordinat amb l’escola, seria quelcom que ajudaria a no engreixar les estadístiques de fracàs escolar.
 

E. L’assessorament de dinàmiques educatives, la recerca de recursos específics amb intencionalitat pedagògica, així com facilitar una guia específica sobre dificultats a nivell de les pràctiques educatives familiars i professionals, és una de les tasques del psicopedagog o psicopedagoga dins els centres oberts o altres recursos socioeducatius de l’educació no formal, i quelcom a potenciar pels beneficis que pot reportar tant en els infants beneficiaris com en l’equip d’educadors i un instrument per a la millora de la qualitat com a eina de treball.


F. Com situar el nostre rol professional? Quines són les nostres debilitats? Tal com apunta del Dr. Coll en la seva intervenció durant la taula rodona del 15è. Aniversari de la UOC, és cert que la psicopedagogia ha guanyat un espai i això és evident sobretot a nivell escolar. Ja tenim una formació i una identitat pròpia dins el conjunt de pràctiques professionals que s’identifiquen com a intervenció psicopedagògica, per tant ens queda el repte de fer veure la seva utilitat en aquests nous espais.

G. Com situar el nostre rol professional en l’àmbit no formal? Quines són les nostres oportunitats? El Dr. Coll fa atenció a que els espais de desenvolupament, el món escolar i la percepció que es té de la mateixa estan canviant, i molt. Sorgeixen altres recursos i espais formatius alternatius i/o complementaris per donar resposta a aquesta nova realitat i a les necessitats d’aprenentatge al llarg de la vida. Encertadament, ens indica que les funcions dels psicopedagogs en els centres i serveis depenen del context “socioinstitucional”, però només en part (evidentment no té la mateixa tasca qui treballa en una editorial elaborant materials que qui ho fa en un centre obert), però l’ especificat com a figura professional no es defineix a partir d’aquest, sinó que, remarca: el que veritablement li pot donar l’especificitat a la nostra funció, per diferenciar-la d’altres agents, és la promoció de l’aprenentatge, donant un èmfasi especial als processos psicològics implicats. Al mateix temps, el nostre coneixement pràctic professional està abocat a abordar situacions complexes i que requereixen aportacions de moltes disciplines i d’altres professionals, abocat per tant a la recerca, la coordinació, l’assessorament i l’acompanyament d’aquest processos d’aprenentatge i desenvolupament bé sigui en l’àmbit formal, no formal o informal.

dissabte, 7 de maig del 2011

6 de maig

15.30 h -20.30h.


Activitats/Objectiu:

1- Reunió amb la Directora del centre obert i l’educadora referent del grup mitjans. Objectiu: valorar conjuntament les meves pràctiques, exposar i contrastar el resultat de les meves observacions i assessoraments, així com les oportunitats de millora que hi he observat

Els lliuro 3 documents: DAFO, fitxa i explicacions com a pauta d’avaluació psicopedagògica de les activitats, fitxa guia per a la planificació d’activitats. (es pot trobar tot aquest material a l’apartat de recursos).

La reunió transcorre molt cordial i m’ajuden a fer notar algunes de les “debilitats” observades, traient-me el greu que em sap fe notar alguna qüestió negativa, la qual cosa m’anima a exposar-ho.
El principal a destacar és que els educadors valoren els infants individualment molt acuradament i fan seguiment en els PEI’s però en el meu entendre, en el grup mitjans manca: una planificació d’objectius pedagògics i de valoració de les activitats, així com de la dinàmica que ha succeït a nivell grupal.

Reflexió:
Les valoracions han d’anar també del cantó dels educadors, de la seva manera de presentar i planificar les activitats, doncs sovint la dificultat de comportament o d’aprenentatge no es troba en el cantó del nen/nena, sinó del plantejament, mètode de treball i circumstàncies en que es fa una activitat. Com hem pogut comprovat amb algunes dinàmiques noves que hem provat en el centre (jocs educatius, rotllana d’avaluació amb els infants, planificació i explicació de l’activitat..), canviant alguna aspecte extern al subjecte, canvia la seva actitud davant la tasca (interna del subjecte) i la relació amb els companys i companyes (interrelació intern-extern) i amb els continguts educatius (objectiu pedagògic).




Hi estan d’acord amb la valoració feta i amb la resta de temes abordats en aquesta reunió. La Directora envia el DAFO i les pautes per correu electrònic a l’organització central.

 

2- Festa de comiat

Objectiu: lúdic i d’abordar l’aspecte emocional dels comiats.



Hem preparat un berenar especial (begudes, patates...) i posem música a la sala. Juguem amb els infants a les cadires i altres jocs moguts, ballem... Expliquem que marxem perquè acabem les pràctiques, però que un dia tornarem de visita. Els educadors han preparat uns pòsters amb fotos nostres treballant amb els nens i nenes, que ens lliuren els propis infants signant tots i posant frases boniques. Alguns ens fan dibuixos de comiat amb flors, etc... És molt emotiu i estic segura que els notaré molt a faltar.

Reflexió: M’he adonat que és impossible no implicar-se emocionalment quan treballes amb persones i encara més impossible si són nens i nenes, coneixes la seva història personal i et donen afecte sense esperar res a canvi. Tot i que en el dia a dia de l’exercici professional s’ha de saber trobar aquesta mirada objectiva i externa en benefici del treball educatiu, no s’ha de perdre l’equilibri de la part afectiva, que sovint tan necessiten aquests infants.

2 de maig


15 h -20.30h.
Activitats/Objectiu:
1- Assessorament a l’equip d’educadors sobre el TDAH. Situar la meva pràctica professional des de la vessant de l’assessorament a l’equip educatiu i el diàleg amb aquest per compartir experiències.
Avui he preparat una xerrada sobre el TDAH. He passat un power point (ppt) que m’ha ajudat a explicar-me i recordar tot el que volia transmetre (s’hi pot accedir a l’apartat de recursos), hi ha participat l’equip de tots els grups: petits, mitjans i grans, i han fet moltes preguntes, establint un diàleg a mesura que anava avançant l’exposició. M’ha situat no com a experta sinó com a transmissora del que jo he après i l’objectiu: compartir el que ells pensen sobre aquesta temàtica i com ho viuen amb els infants.
He portat alguns materials específics (llibres, guies, recursos) perquè els examinin i s’han apuntat un parell de llibres recomanats.
He lliurat també el dossier amb el ppt als educadors i a la Directora del Centre.
 
2- reforç escolar:
Hem estat treballant amb el grup 1 (5 infants) amb els materials en paper que vaig preparar (fitxes amb exercicis de sumes portant). Avui (Y) ha treballat molt bé perquè hi he estat molt a sobre d’ella: hem seqüenciat les passes, li he demanat que s’expliqués en veu alta i li he fet molt reforç positiiu, corregint juntes els exercicis. Dificultat: (IZ) –tots dos (Y) i (IZ) amb TDAH diagnosticat- només ha volgut fer una part del treball i li costava molt no aixecar-se i acabar les tasques (amb tot ha fet un parell d’exercicis i els hem corregit). Aquest infant té moltes dificultats afegides, el pare és a la presó i la mare no és constant amb la medicació i no posa límits. L’educadora ha intentat abordar-ho en diverses ocasions, però la resposta no acaba sent efectiva. Li proposo que li suggereixi si voldria que els educadors del centre se n’ocupessin de donar-li la pastilla en una hora determinada de la tarda i portar un registre, mantenir el contacte amb ella i el metge que el porta. Diu que ho pensarà.
3- Observar resultats durant el taller d’informàtica per adaptar els exercicis a les competències dels infants.
Avui aconseguim fer 40 minuts de jocs educatius (pseudo reforç escolar) i els darrers 15 minuts joc lliure. La resposta ha estat molt bona i han treballat amb els exercicis d’ortografia i lèxic seleccionats la setmana passada. No s’han queixat tant com altres vegades i a poc a poc van agafant l’hàbit de treball/joc lliure i comprenent que l’ordinador serveix per altre coses, a més de jugar. Estic molt contenta amb els resultats i només espero que aquesta dinàmica es vagi implementant definitivament.

Nota: la setmana vinent és l’últim dia de les pràctiques i he quedat amb una companya del centre que també finalitza les seves, que preparem un berenar/festa per als nens.
Li he demanat a la Directora una reunió per fer retorn del que han estat les meves pràctiques. (Fer un DAFO i explicar-li a ella i a l’educadora referent de mitjans).

dissabte, 30 d’abril del 2011

29 d'abril


15.30 h -20.30h.
Activitats:
Objectiu: treballar l’ortografia i la comprensió lectora.



1-Selecció de jocs educatius que treballin les principals dificultats detectades en el grup a nivell d’ortografia: vocals en català, confusions b-v, r-rr, g-ll., inversions de lletres (entre els nens hi ha diversitat de competències i nivells: a alguns els costa el pas entre la lletra majúscula a la lletra lligada; altres en canvi només tenen alguna dificultat amb l’ortografia i altres tenen alguna dificultat que convé analitzar individualment, com les inversions de lletres i escriptura en mirall, que podrien estar associades a una possible dislèxia, hi ha un que encara està definint la seva lateralitat i una nena esquerrana.
2-Selecció de jocs educatius que treballin la comprensió lectora d’un text.

3- Observar resultats durant el taller d’informàtica per adaptar els exercicis a les competències dels infants.

Materials seleccionats:















Dificultats:
Avui hi ha obres en el centre i hem sortit amb tots els infants al parc dels columpis. Per tant no hem pogut treballar el reforç, ni el taller d’informàtica tal com havia preparat, però s’ha de ser flexible quan les circumstàncies així ho exigeixen. Juguem amb els infants al parc i quedem que ho aplicarem el proper dilluns. Dilluns també podré assistir a una tutoria amb un infant i l'educadora.

divendres, 22 d’abril del 2011

21 d'abril

9 h. a 14h.
Activitats:
Avui he quedat amb el Coordinador pedagògic del centre (Alex) i la Directora del centre (Maria) per fer el seguiment del meu treball, revisar materials, comentar les àrees de millora de les meves observacions respecte al centre, així com possibles dificultats.
Reunió amb la directora:
-Revisió dels materials elaborats per treballar les dificultats d’alguns infants i dels materials per treballar amb tot el grup els diferents nivells.
-Revisió dels assessoraments realitzats sobre temes puntuals que han quedat per escrit la segona carpeta de reforç (assessoraments).
- Comentaris sobre el treball realitzat, el nivell de satisfacció per ambdues parts i d’algunes dificultats que he trobatLi comento a la directora que em quedaria per analitzar el treball i les dinàmiques que es realitzen amb les famílies i si em podria explicar aquesta àrea.
La directora em presenta un ppt i m’explica amb detall les activitats que es fan amb les famílies, seguint la línia de la pedagogia sistèmica (ella assessora a la Diputació en aquesta línia). Li comento que m’encantaria haver pogut participar en alguna dinàmica, però no coincideix amb els dies i horaris que tinc assignats a les pràctiques.
Proposo que elaborem un qüestionari de satisfacció per a les famílies i m'expliquen que l’any passat ho van fer internament; que aquest any ho estan treballant amb la UAB, que els farà un treball extern al centre per avaluar el grau de satisfacció, en relació també a la ISO.

Reunió amb el coordinador:
Explicació de la seva tasca, actualment està treballant en la certificació ISO i creant els ítems indicadors de la qualitat. Comentaris sobre la gestió.
Explicació de la seva tasca en les dinàmiques amb les famílies dels infants i com “treballen per programes”, donant transversalitat a les activitats que presenten als infants.
Treball pedagògic-sistèmic amb les famílies, Línies de treball:
• Relació diària i registres d’entrada-sortida.
• Entrevistes formals amb la família.
• Reunions de famílies.
• L’Hora del Cafè
• Festes i Celebracions
• Participació en activitats del Centre
• Grup de Petits: Projecte activitats en família
• Eines de participació: bústia de suggeriments, enquestes de satisfacció i document de compromís.
Explicació de l’espai l’hora del café” en el qual són les famílies les que exposen què volen abordar i ells preparen els recursos per treballar en seminari (la mitjana de famílies que acudeixen és de 12), els seus dubtes sobre l’educació dels fills”.
Explicació sobre la participació de pares i mares en petites activitats del centre i en la proposta i preparació de les mateixes: carnestoltes, taller de cuina, de Henna,...etc. (una mena dAMPA).
Explicació de les activitats conjuntes a nivell de barri, així com d’intercanvi intergeneracional (taller de country en un centre diari de gent gran proper).
He observat que les famílies entren en el centre i poden estar una estona jugant amb el seu fill/filla al final de la tarda, si volen (si, em diu, mai no se’ls obliga ni els educadors pretenen reemplaçar la família, es respecta les diferents cultures educatives en la criança dels fills quan no suposin una vulneració de drets, es dóna total accés i transparència).
És important perquè és quan els educadors poden intercanviar informació molt concreta sobre les conductes observades i les dificultats dels infants, així com observar les dinàmiques de relació i pautes educatives familiars.
El coordinador està treballant en l’elaboració d’un “model de participació” de les famílies (pares, avis, tiets..) en el centre obert, en la línia d’oferir-los què fa el centre i... “vosaltres què podeu fer o sabeu, doncs veniu al centre a ensenyar-ho als infants”, activitats com: hort, henna, cuina... El model es basa en “l’empoderament familiar”.
Nota: Amb algunes famílies d’adolescents amb dificultats es fa teràpia familiar sistèmica. Haig de llegir més sobre la pedagogia sistèmica. Em recomana un curs a un centre que es diu KINE, que es troba al c. Carolines. consultaré: http://www.kine.org/

18 d'abril

15 -20h.
Activitats
Hem quedat amb la Directora que durant la Setmana Santa, com els infants tenen Casal i sortides treballaré les següents tasques:
1) Revisió de treballs i dels expedients.
2) Recerca de materials i recursos.
3) Elaboració de fitxes adaptades a les dificultats d’aprenentatge.
4) Reunions amb la directora i el coordinador del centre obert per realitzar seguiment i intercanvi d’informacions.

Anàlisi dels expedients /historial.
Revisió de la documentació:-.
- Historial social i escolar i documentació de derivacions i coordinacions
- Diari de seguiment
- Informes de S.S. SMIJ...
- PEI
- Registre de tutories.

Revisió dels treballs realitzats pels infants i dels materials que disposa el centre

Escriptura i cal•ligrafia: nivell d’execució, tipus i freqüència d’errors ortogràfics en la copia i treballs de cal•ligrafia, comparació resultat-model, en text lliure errors de grafisme respecte a la forma, tamany, separació i enllaç de paraules, inversió de lletres, efecte mirall, inclinació del text, pulcritud...
Matemàtiques: correcció d’errors en les operacions, confusions a l’hora d’aplicar la suma o la resta, inversió dels números (mirall), comprensió de l’enunciat de l’exercici...
Dibuix: traç, dibuix de figures rodones, línies rectes, espai que ocupa el dibuix, connexió entre les figures, control en l’aplicació del color sense sortir-se del dibuix,



Amb les revisions que completen les observacions durant el reforç,  omplo l’excel de seguiment grupal amb les meves observacions/indicacions.



Revisió dels materials de què disposa el centre



El material que s’utilitza en el centre per al reforç escolar són de dos tipus:

1) fotocòpies dels quaderns de reforç escolar per cursos d’editorials conegudes que es poden trobar a l’ABACUS)
2) exercicis que les mestres de les escoles han fet arribar per a alguns alumnes (còpia, sumes, etc.), es recull aquesta col•laboració en les fitxes de coordinació.

Recerca de materials i recursos:



- He trobat una llibreria especialitzada (LEBON. C. Roger de Llúria, 93. Barcelona) on et permeten seure i examinar els recursos d’atenció a les dificultats. Hi ha jocs i material interactiu i de consulta divers i especialitzat. M’he fet amb els següents materials de treball en relació al grup d’infants amb els que estem treballant i les dificultats que alguns presenten:
- Rivas, RM., Fernandez P.(2009) Dislèxia, disortografía y disgrafia. Barcelona: Pirámide.

- Ferré J., Ferré M. (2010) Lateralidad Infantil. 100 preguntas- 100 respuestas. Barcelona: Lebon.

- Casaprima, V, Catalán J., Ferré J., Mombiela, J. (2008) El desarrollo de la lateralidad infantil. Niño diestro- niño zurdo. Barcelona: Lebon

I dos llibres amb fitxes en català per treballar:

- Exercicis de comprensió, expressió i raonament. 6-8 anys. Ed. Lebon.

- Exercicis per treballar les inversions, gràfiques, sil•làbiques i numèriques, Lateralitats creuades...també de l’editorial Lebon.

Nous materials que acabo elaborant:



- Un dossier amb fitxes per treballar la “possible” lateralitat creuada de (N.),
- Un dossier amb fitxes per treballar la separació de lletres i l’ordenació de les grafies, especialment per a (Ai.) i (Al.).

- Un dossier amb fitxes per treballar l’atenció: (Iz.) (Ai) i (Al).

- Selecció de tres textos senzills per treballar la comprensió lectora (aconsellar fer un grupet per treballar la comprensió lectora a la biblioteca el dia que toca reforç: (Ai.), (Al), (Y.) (MR).

Anotacions: Com que (Ai) (Al.) i (MR.) llegeixen amb moltíssima dificultat (lectura sil•làbica, allargant el so de les lletres, saltant-se o ajuntant paraules, ritme molt lent) i en el cas de (Ai) li costa entendre la lletra lligada proposaré treballar en el taller d’informàtica un joc educatiu amb auriculars per escoltar el so de les paraules i identificar les lletres.

dissabte, 16 d’abril del 2011

15 d'abril

15.30h -20.30h.

Objectius de la sessió d'avui: 
  • Assessorament sobre dinàmiques i dificultats.
  • Atenció a les dificultats durant la sessió de reforç.
  • Avaluació de les dinàmiques posades en pràctica.
Assessorament sobre un probable cas de superdotació:

L’educadora del grup de petits em parla d’un cas (cas Ni), un nen del seu grup que ve de dimarts a dijous, per tant li dic que no he pogut interaccionar amb ell, amb tot, l’escolto: el cas és que ella creu que és superdotat i em pregunta la meva opinió. Em diu que té 6 anys, va a P5. Li demano si ha parlat amb la mestra i la mare i em diu que li ha demanat permís a la mare per parlar-hi. 
Pregunto quines notes té i em diu que en lectoescriptura la mestra diu que va bé en Matemàtiques no està del tot segura, però que ella va veure que de seguida comprenia el procés de multiplicació a base de repetició de sumes, i és massa aviat per la seva edat. Li pregunto com és la relació amb els companys: em diu que és un nen sociable però que els pares s’estan separant i això creu que li afectarà força.
La proposta que li faig i ella està d'acord:

1- que parli amb la mestra. Ella li pot confirmar o no aquesta impressió, no és el mateix superdotat que ser un nen intel•ligent i àgil de pensament (intercanvi d’informació amb altres professionals).
 2- que suggereixi una valoració professional per part del EAP de l’escola (diagnòstic especialitzat).
3- per les activitats de reforç l’indicaré una adreça d’Internet per treballar exercicis de matemàtiques diferenciant els nivells educatius, perquè ella vagi pujant progressivament el nivell fins arribar a on ell ja no pugui resoldre l’exercici sense ajuda o amb aquesta. (determinació de nivell).
4- Que vigili molt que aquest nen se senti integrat dins el seu grup d’iguals, que jugui i interaccioni amb els altres nens, o cas contrari, caldria valorar el pujar-lo de grup d’activitats amb un de major edat (integració social)
5- Vetllar per la integració emocional del fet de la separació dels pares. Com ho viu emocionalment i com es tradueix en el comportament. Parlar sovint amb els pares (seguiment de l'àrea emocional -observació i tutories)

Assessorament sobre com actuar davant el mal comportament
(dirigit a treballar durant  les reunions que l’educadora manté amb els pares).
 Arran de la sessió de l’altra dia amb la psicopedagoga, on es va parlar de la necessitat que pares, educadors i societat posem límits als infants, i ates que sovint algunes famílies no saben com o què posar en funcionament per aturar-ho, he elaborat un full amb un llenguatge senzill i en castellà (perquè la majoria de pares no entenen el català) informant-me prèviament en un recurs de psicologia conductual, sobre quines pautes concretes es poden donar als pares que no saben què fer amb els seus fills (s'hi pot accedir en l'apartat Recursos educatius) . L’educadora de mitjans em diu que el farà servir en les reunions amb els pares i mares, doncs aquesta pregunta surt sovint i els pot ajudar a explicar-los què han de fer i que s’emportin el full per llegir i recordar-ho.

Observacions: Li pregunto a l’educadora per (C.) (la nena que va robar els rotuladors) Avui no ha vingut. Durant la setmana no li han reclamant els rotuladors que li vam “deixar” segons l’acord a que vam arribar amb ella. Li dic que és necessari fer seguiment d’aquest tema. A més, un germà petit va entrar a la sala per preguntar-li quans havia pogut agafar i suggereixo fer un seguiment d’aquest comportament.
  
Assessorament per aturar el descontrol que alguna vegada es dóna a la sala de jocs:

M’he fixat que, força vegades els educadors i educadores utilitzen els crits i aixecar el to de veu per aturar el descontrol quan el nivell d’excitació dels infants va pujant, la qual cosa els atura un moment i després els continua enervant. Crec que no és pedagògic i la finalitat del centre ha de ser fer un treball pedagògic amb els infants perquè  integrin pautes  a través de la reflexió i l'exposició a models". Per tant, no és convenient utilitzar-lo sovint, tot i que puntualment es pugui emprar.   La setmana passada vaig comentar amb l'educadora la possibilitatde provar una dinàmica per tallar l’excitació global.

Desenvolupament de la dinàmica:  es tracta de fer una rotllana amb tots els nens, agafar-nos de la mà, seure a terra i guardar silenci (no començar res fins que tots estiguem quiets i en silenci), després l’educadora explica l’activitat que es farà (objectiu: baixar el nivell d’ansietat i promoure l'autocontrol).  Els infants aixequen la mà després per fer preguntes. Això ho vam parlar la setmana passada i l’educadora ha estat d’acord i l’hem posat en funcionament avui per explicar què farem després.

Valoració: l’estratègia ha funcionat i s'ha assolit els objectius. Espero que aquesta dinàmica es vagi incorporant a les sessions, almenys un cop a la tarda.

“El joc com a eina d’aprenentatge”  Avui he preparat un joc que he exposat abans a l’equip que està d'acord en posar-lo en pràctica, per treballar:
 - Lectoescriptura
- Comprensió
- Treball en equip
- Observació i motricitat fina.
  
Dinàmica del joc: Hem fet grups de 4, cada grup rebia un petit text per llegir en veu alta amb una descripció dels personatges o llocs de la sèrie Bob Esponja, que els hi agrada molt. Després havien d’aixecar la mà tots per dir de qui es tractava. Els primers que ho endevinaven s’emportaven un cromo (fotocopia petita del personatge o lloc), que després haurien de dibuixar. Quan s’han acabat tots els personatges s’han posat a dibuixar, pintar i posar els noms als personatges i després hem anat passant per les taules valorant els dibuixos i explicant perquè estaven millor o pitjor realitzats (encert de l’educadora). Al final hi ha hagut empat i tots han guanyat caramels i tots els cromos dels personatges que demanaven per endur-se’ls.

Valoració: constato que quan les activitats es preparen amb antelació s’assoleixen objectius educatius i els infants se senten més segurs si saben què fer. Els infants s’han portat en conjunt molt bé durant l’activitat, s’ho han passat bé i han realitzat totes les subactivitats. El joc com a eina educativa té un potencial enorme que en els centres oberts és un element característic i a treballar més.

Observacions: Avui F. No ha volgut fer l’activitat, s’ha portat molt malament i s’ha barallat després amb H. que és el seu amic i tots dos han acabant plorant. L’educadora ha estat reflexionant amb ells i amb les mares després.  No hem pogut comentar el cas per manca de temps.

Reforç escolar: 
Avui he estat fent reforç escolar especial a una nena que té moltes dificultats (cas MR): no vol fer els deures i el pare, que és molt sever amb ella i sospiten que empra càstig físic, ha vingut amb els deures demanant que l’ajudem. Ell gairebé no en sap. La nena té 6 anys i té dificultats per realitzar correctament les grafies, a més és esquerrana (fem alguns exercicis de cal•ligrafià amb les dues mans juntes, la d’ella i la meva), també ferm exercicis de matemàtiques: recompte fins els 30 i sumes. En el recompte es precipita, és nerviosa i vol acabar aviat, se li ha d’insistir i emprar molt reforç positiu, així com fer-li veure que els errors que comet els fa perquè vol anar massa ràpid per acabar aviat. És una nena espavilada, només li cal que algú estigui al seu costat i l’ajudi a centrar l’atenció i controlar el ritme.

Assessorament al pare: Ha vingut el pare a recollir-la i li hem mostrat què ha fet (he fet que la nena posés la data d’avui a tot el que havia fet, doncs el pare li havia posat massa exercicis) i li hem dit (l’educadora dirigia la conversa), que cada dia ha de treballar una miqueta, que ha d’insistir però tenir paciència i que cada cop ho anirà fent millor. Jo només li suggereixo que si s’equivoca l’ajudi a esborrar l’exercici i que el torni a fer fixant-s’hi més, però que pensi que és petita i que no tot ho farà bé, que deixi passar alguna i a poc a poc cada vegada ho anirà fent millor.

Dificultats: Avui no he participat en el taller d’informàtica. Li he preguntat a l’educador que farien avui i m’ha dit “joc lliure” i ha deixat els infants jugant als jocs de la plana www.friv.com què volguessin. Jo li havia passat la llista de jocs educatius i hem fet plegats algunes sessions de jocs educatius que han funcionat prou bé, combinades amb una estona de joc lliure, però s’estima més que els infants juguin així, penso que és perquè li dóna menys feina. També és un dels educadors que crida més als infants, tot i que certament té ma pels nens i se l’estimen. Penso que és desaprofitar una oportunitat educativa excel•lent i que es podria destinar una part a joc educatiu i l’altra part a joc lliure. Ell no ho veu així o no vol. Crec que se sent qüestionant i no he pogut “connectar” amb ell.

dimecres, 13 d’abril del 2011

Estudi de Cas "La Sindrome de l'Emperador"


Els educadors del grup d’adolescents han demanat a la psicopedagoga externa assessorament sobre com abordar els problemes de conductes conflictives d’alguns nens i adolescents. Hi ha un adolescent que els preocupa.
Han fet una lectura prèvia del llibre de Vicente Garrido sobre: “Los hijos tiranos: el síndrome del emperador”.
Són nens i nenes “emocionalment desestructurats”:
- Manca de valors socials.
- Manca d’empatia.
- Manca de sentit de culpa.
- Conscienciació i consciència social no desenvolupada
- Alguns acaben esdevenint “maltractadors” i si no es posa fre alguns poden desenvolupar una sociopatía.
• És un fenomen creixent i preocupant que té una base genètica, però també els ha faltat una estructuració familiar, molts pateixen una manca de referents estables i de límits al seu comportament per part de les famílies, però no tan sols, doncs la societat ha perdut aquesta faceta d’educar també i no se’ls pot dir res.
• Què fer quan ens trobem amb infants tirans, que no saben acceptar un no (baixa tolerància a la frustració)?
1. Parlar amb els pares (anticipació del pronòstic: si el seu fill/filla continua així pot...). Si els pares no volen col•laborar o no s’ho creuen, o ho neguen?? els hi hem de dir que tenim l’obligació d’informar-lo i podem pressionar una mica a través de Serveis Socials, o dir-los que si no compleix la normativa del centre no podrà continuar...
S’ha d’exposar el problema, s’ha de dir, no deixar-ho caure.
En conductes que poden esdevenir agressivitat “cal oferir ajuda especialitzada” i si no l’accepten avisar que no podrà venir de seguir així.
2. Presentar el problema de forma que els pares no se sentin “qüestionats” no busquem culpables. Parlar sempre en genèric i des de l’impersonal (els nens amb... solen... per tant si els seus ho fan a casa, etc.)
3. Donar eines educatives (si vostè no renya el seu fill o filla quan faci això... per tant, li ha de dir que... )
Tema dels referents educatius: En dinàmiques conjuntes (pares-mares-fills) que es fan al centre amb els educadors, a vegades es porten pitjor i provoquen conflictes per desobeir els educadors davant els pares. Com ho abordem?
 Cal fer un treball previ amb els pares: explicar bé l’activitat que farem abans i donar-los consignes: que no es barallin, que no s’insultin, que no cridin; i treballar en petits grups (2 o 3 famílies). En acabar convé demanar als pares com han viscut la dinàmica, com s’ho han passat i com han vist els moments de descontrol (aquí exposar els objectius del centre –educatius...- i fer-los explícits que treballem a nivell pedagògic i hem d’anar tots a una).
Treballar les conseqüències de la conducta:
4. Explicar sempre el perquè de la norma.
5. L’empatia s’aprèn. Explicar les conseqüències de la conducta dos nivells (individual) i com afecta els altres companys (tu t’has sentit enfadat, ho has passat malament i els altres han hagut d’anular l’activitat perquè tu no paraves...)
6. En infants “emocionalment desestructurats” cal despertar el sentiment de culpa i les ganes de reparació del mal fet.
7. Són nens i nenes actuadors, no reflexius, que han fet una distorsió de la realitat. Cal ajudar als nens i nenes a desenvolupar la “consciència moral” mitjançant el diàleg permanent i la reflexió, per tal de fer una reintroducció al funcionament social i a la norma.
8. Cal treballar la reflexió sobre els valors.
9. Cal treballar la presa de decisió i les conseqüències.
10. Cal trencar inèrcies de funcionament i desenvolupar la “consciència col•lectiva”.
Tema famílies no col•laboradores:
- Qüestionen el model
- No valoren l’aspecte professional dels educadors i els prenen per monitors o voluntaris (escàs reconeixement social dels educadors que no siguin mestres).
- Tenen por i els sobreprotegeixen (en la protecció hi ha un factor racional i un d’irracional. És positiu que hi hagi protecció, però si és excessiva no deixa evolucionar.
Com abordar la intervenció amb els infants en el centre obert :
- Entrevistes de tutoria
- Activitats grupals on es marquin els límits i una estructuració de l’activitat.
- Agafar apart l’infant i parlar amb ell, diàleg, explicació dels perquès.
- Fer-li el “mirall”: és igual si ho admet o no, que escolti i donar-li exemples “l’altre dia vas dir que... i avui”
- Explicar-li què li passa,
- Dir-li que intentarem ajudar-lo.
- Acordar/negociar un Pla de treball amb ell/ella.
- Poques normes i clares.
- Donar-li eines perquè pugi tolerar millor la ira: Què fem quan ens enfadem? Tirar-ho tot? O parlar amb l’educador/a i explicar-li. Donar-li una alternativa per escollir, que sempre una sigui la de “parlar”. Quan les coses passen per la paraula elaborem, i a partir d’aquí incorporem.
- Avaluar processos conjuntament (gomets, tutoria) Retorn de la valoració conjunta.
- Assegurar-se que entén què se li està demanant de la seva conducta.
- Aclarir la conseqüència, per a ells i per als altres (empatia).
Amb els adolescents:
Expliquen un cas d’un nen difícil, trenca coses, manipula i influeix negativament amb els més petits. Hi ha certa confusió de rols familiars i problemes de parella. Com reconduir-lo ?
Quan els pares no responen és perquè no volen o no poden.
 Que els pares assisteixin a un especialista.
 Tornaran a parlar amb els pares.
 Parlaran amb l’escola.
 Faran retorn del que ha funcionat bé.
- Quan trenqui coses, l’estratègia ha de ser: demanar disculpes i reparació.
- Fer la reflexió de les conseqüències, què passarà si fas això, per integrar l’hàbit de pensar abans d’actuar.
- Promoure reflexions i debats amb tot el grup (dinàmiques).
- Donar alternatives per escollir.
- Treballar l’expressió de les emocions: “avui estic...”
- - com penses que s’ha sentit = sentiment.
- - com ho pots reparar=reparació.
- - com demanar perdó, com i perquè (vinculat al sentiment) fer-li entendre que l’altre no té l’obligació d’acceptar la seva petició de perdó, perquè es pot sentir malament també. Tenen una visió de conseqüència directa (un automatisme) si demano perdó l’altra m’ha de perdonar i ja està. Fer-li veure que no és això i que tot té un temps.

Símil : és com una pel•lícula. Hem de poder aturar la imatge en un moment determinat i dialogar amb el jove.

dilluns, 11 d’abril del 2011

11 d'abril de 2011

14.30 h. a 20:30h.

Activitats:
Formació “la síndrome de l’Emperador”. Avui rebem una formació sobre aquesta síndrome que ve sent cada dia més habitual i pautes educatives per abordar-la. Posaré el resum de en l’apartat d’estudi de casos.
Observacions:
El coordinador em passa bibliografia per a l’estudi del cas “ Los hijos tiranos: el síndrome del emperador” de vicente Garrido Genovés.
L’educadora de reforç em passa el resum (apunts) d’una formació realitzada amb els pares sobre l’educació dels fills. Em comenta que de 72 famílies nomes han vingut 6. M’hagués agradat anar-hi però la fan als matins.
He pogut ser present quan l’educadora de reforç parla amb els pares sobre la conducta de 2 infants. La família ve a recollir els infants i parlen els darrers 5 o 10 minuts amb l’educadora. La idea ha estat que una conducta disruptiva té una conseqüència, en aquest cas fer un dibuix sobre el que ha passat i darrera la pàgina què haurien d’haver fet enlloc de barallar-se o estar esbalotant. Les mares s’hi avenen a seguir el “càstig”.

Valoració del Reforç escolar:
• Valorem que la distribució per grups va bé, però hem de canviar dues nenes que tenen dificultats perquè no s’interfereixin mútuament, concretament són dos casos complexo (Al) i (Y).
• Avui (Y) ha protagonitzat un altre esclat de conducta disruptiva a l’hora del reforç escolar. s’ha barallat amb Al., s’han pegat perquè Al l’estava molestant, no ha volgut treballar, ha plorat, ha fugit de l’aula, ha tornat a entrar i l’educadora li ha cridat, després ha estat parlant amb ella.
• (Ai) té dificultats en l’escriptura dels números 6 i 9 que els fa al revés (escriptura en mirall) contrasto amb el qüestionari dels educadors i em diuen que aquesta nena que viu amb els avis (amb alguna deficiència) ha estat mancada d’estimulació, crec que la seva dificultat és la manca de pràctica ortogràfica i d’altres aprenentatges, ho constato amb els seus escrits que ha anat fent fins ara, no tant possibles problemes de dislèxia, inicialment, i pel que he pogut anar veient durant els processos d’escriptura.

Assessorament:
A nivell individual:  Valoro el cas de (Y) conjuntament amb l’educadora referent i li proposo que li faci un PEI amb seguiment. Li demano la coordinació que ha tingut amb l’escola o el CSMIJ o els EAIA i em comenta que no ha estat possible i que especialment el CSMIJ sol ser reticent. També parlem de les pautes educatives de la família i la conveniència d’intercanviar informació sobre la medicació, l’assignació de responsabilitats a casa, i 4 o 5 consignes pels atacs d’ira. (Y) no sap interpretar què li passa, li hem de facilitar eines perquè ella pugui identificar el seu estat d’ánim i autoregular-se. Parlem dels tractaments cognitivo-conductuals i algunes coses que ella pot fer amb la tutoria (autoavaulació, pactes, relaxació...) Li facilito bibliografia sobre el tractament del TDAH que estic estudiant: “Programas de intervención cognitivo-conductual para niños con dèficit de atención con Hiperactividad” de Isabel Orjales.
- Anècdota: (cas C.) és una nena africana molt dolça però molt inhibida, no parla i mou el cap per contestar si o no, no vol marxar a l’hora de sortir cap a casa, no expressa res, roba material del centre. Avui l’he enxampat robant rotuladors de colors. Hem pactat que quan en necessiti els demanarà i li’n deixarem. Els ha demanat i hem acordat que el proper dia els tornarà.
- A nivell grupal. En conjunt ha estat un dia difícil, sembla que hem deixat que els nens es contagiessin i anessin pujant el nivell d’excitació global, han estat molt alterats i han sorgit forces baralles, els educadors “criden excessivament”. Proposo a l’educadora referent una dinàmica nova de reflexió i anticipació de les activitats amb els infants que vaig aprendre en l’anterior pràcticum (la rotllana de reflexió i anticipació d’activitats) que acordem farem el proper dia amb tots els infants. Hem  d'aturar l'escalada d'excitació, crear hàbit de reflexió -al seu nivell- sobre les conductes i les conseqüenciès, facilitar models de raonament (per això la rotllana de reflexió)  i sentiment de "pertinença a un grup"--> les nostres accions individuals afecten els altres companys.

Taller d’informàtica:

- Treballem amb el Xavi, l’educador d’informàtica.
- Redacció d’una història a l’ordinador edu365 (petites històries) amb ½ grup que no havia fet l’activitat.
- Fem ½ hora de treball i 15 minuts de joc lliure.
- El que han redactat em serveix per detectar les dificultats d’escriptura i el nivell de competències d’alguns infants.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Divendres, 8 d'abril de 2011

15.30 a 20.30h.
- Reunió amb l’educadora d’adolescents que va plantejar com abordar el tema de la sexualitat en el seu grup: Li faig entrega d’una dinàmica ja preparada per treballar el tema dels abusos sexuals amb el grup d’adolescents (carta a un maltratador i preguntes per al debat), una informació breu sobre l’esquema i la imatge corporal en les diverses etapes de desenvolupament i 5 exemples de dinàmiques per abordar amb els joves adolescents la imatge corporal, durant el temps d’oci (temes: desenvolupament de l’autoestima, acceptació de la diferència, l’esperit crític, la salut i la comunicació). S’ho estudiarà i ho parlarem el proper dia.
- Discussió amb l’educadora referent del grup mitjans i amb la integradora social sobre els casos i el resultat del qüestionari que els vaig passar la setmana passada respecte els 6 casos d’infants que requereixen una atenció més individualitzada. Anotacions i aclariments sobre alguns aspectes que han lliurat per escrit.
(Cas Y): L’educadora referent ha parlat amb la mare i em confirma que està diagnosticada de TDAH; diu que es la petita de 5 germans, nois, viu en una família d’origen marroquí i està molt consentida, la mare diu que li deixen fer tot perquè “està malalta, pobreta”.
Li comento que seria convenient que poguessin parlar amb el metge que la porta i amb les mestres de l’escola, perquè el nerviosisme i l’ansietat amb que ve aquesta nena, així com l’agitació de moviments i la manca de concentració, fa sospitar que la medicació de moment o no funciona gaire o no l’està prenent amb regularitat. Jo la veig ansiosa i, a més, l’alimentació, potser, també està influint negativament, doncs menja amb ànsia (2 entrepans i demana més).
(Cas K.). Cometo amb la integradora social, que es queixa de la seva lentitud i manca de comprensió, si s’ha fixat en la seva capacitat auditiva, doncs sovint es queda mirant fixament i triga a reaccionar. Li proposo que quan faci reforç escolar amb ell empri el seguent procediment: primer llegeixi ella l’enunciat, després li faci llegir a ell, que divideixi l’enunciat per parts preguntant-li a Ki, què ha de fer a cada pas, que ho escrigui i que quan estigui treballant, li pregunti perquè digui en veu alta què fa. També li proposo que faci un exercici ella amb veu alta (verbalització i modelatge) i que després li demani a ell que faci el mateix en veu alta, per aprendre l'autoverbalització. El proper dia ho comentarem més a fons i li recordaré la tècnica a veure com va.
Dilluns vinent: Em conviden a participar el proper dilluns en una formació especifica, amb la psicopedagoga externa, sobre “la síndrome de l’Emperador” que desconec, tot i que intueixo que aborda les conductes tiranes d’alguns infants i com reconduir-les. Accepto encantada.

Taller d’informàtica:
Dinàmica del Taller d’informàtica d’avui divendres.
Objectiu: Crear l’hàbit d’estudi, que aprenguin a autoregular-se i a treballar amb l’ordinador, no sols a jugar.
Hi participa l’educadora referent, Leila, qui està amb mi i m’anima a dirigir la sessió. Abans de començar explico als infants que no anem a jugar, sinó que es tracta de fer el reforç escolar amb jocs d’ordinador, d’una manera més divertida enlloc de fer-ho a l’aula i acordem que si treballen bé i fan la feina tindran 15 minuts de jocs d’Internet lliure. Els explico què faran: exercicis de matemàtiques, i com: els ensenyo un exemple (una resta) i com avaluar el que han fet: revisar amb l’ordinador la correcció de l’exercici. Llavors, cadascú escull on seure i tots comencen amb el mateix nivell d’exercici, que anem incrementant de dificultat a mesura que cada un vagi resolent sense dificultat la tasca. Uns conten amb els dits i s’equivoquen algun cop, altres ho troben avorrit i demanen més dificultat. He deixat prèviament els ordinadors preparats amb les pantalles amb les adreces que utilitzarem: wikisaber (joc senzill de restes), jueduland (sumes i restes de diferent nivell de dificultat, portant i sense portar, per trimestres i nivells i amb explicació visual de la mecànica de la resta o suma portant), Matemáticas con Mario (un parell de nens han iniciat la multiplicació i ho demanen).
Avaluació de la sessió : El comportament global, dels dos grups, ha millorat força respecte la darrera sessió. Han treballat, s’han autoregulat i han demanat l’hora que faltava per començar a jugar, esperant-se fins a que un adult els donés permis i els ajudés a escollir el joc. Hem emprat la tècnica del reforç positiu i els hem ajudat a treballar les operacions matemàtiques, incrementant progressivament la dificultat, amb explicacions de procediment, explicant què havien de fer per passos més petits, i demanant que ho verbalitzessin quan ho anaven fent  per trobar junts on hi era la dificultat quan s’equivocaven. Tot i que encara no els agrada dedicar temps a estudiar amb l’ordinador, a vegades se’ls oblida i gaudeixen fent l’exercici o demanen ajuda si s’equivoquen, o que els augmentem la dificultat.
Nota: Avaluem conjuntament la sessió amb l'educadora.

Dificultats: Comento amb l’educadora referent que cal revisar bé els dossier amb les fitxes d’exercicis, doncs pels grups de reforç 2 i 3 no estan ben ajustats segons els diferents nivells de competències que hi ha, alguns dels exercicis, com les multiplicacions són més aviat de cicle mitjà i cal baixar el nivell per a molts (no tots). Hi està d’acord, deixo algunes fitxes més amb exercicis més senzills a la carpeta per revisar el proper dia.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Dilluns,4 d'abril

15.30 h -20.30h.
Activitats:
Reunió amb la directora del centre per realitzar seguiment de les pràctiques.
Acords:
- Assessorament dia 2 de maig: fer una breu formació als educadors sobre TDAH. S’informa al coordinador i a l’equip que hi està d’acord.
- Proposta: li proposo la idea de destinar un espai, que podria ser els divendres a entendre de forma individualitzada un parell de casos d’infants amb dificultats i la idea de obrir-lo poc a poc a l’assessorament familiar. Ho estudiarà.
Estudi dels expedients de 2 nenes (Cas AL i cas AI.) Dins aquests hi ha la següent documentació:
a) Demanda de derivació, amb les dades de l’infant, situació que motiva la demanda, situació familiar i objectius a treballar.
b) Documents sobre coordinacions amb altres agents socials.
C) Document de compromís de la família amb el centre i dels educadors.
d) Autoritzacions (qui el pot recollir, us imatge).
e) fitxa sanitària.
f) PEI – el qual conté màxim 2/3 objectius, recursos, indicadors i data assoliment. Nota: els objectius pedagògics estan molt ben redactats, tots en positiu i temporalitzats.
Avui (AL) ha portat les notes i les revisem conjuntament amb l’educadora i analitzem també les notes de la mestra “ha millorat molt”.
Observacions: És una bon aprenentatge tenir accés a aquesta informació i poder veure els models d’expedients i PEI reals.

Avaluació del Reforç escolar:
• Valorem que hi ha molta diversitat de nivells i edats (de 6 a 8/9), el grup 1 està format per 5/6 infants (depèn del dia) que tenen dificultats específiques (tdah, altres no diagnosticats...) i que el seu nivell de competències curriculars es troba per sota del que correspondria per curs.


Dificultats:
- Dins els grups 2 i 3 hi ha molta diversitat d’edats i nivells també, doncs van des dels 6 anys als 8-9. És difícil donar una atenció més personalitzada a tot el grup, doncs necessito abans tenir més informació dels processos de treball per àrees de cada nen/nena.
- Sobre els materials elaborats per fer el reforç: He comprovat que hi ha alguns infants que no adquirit les competències per realitzar alguns dels exercicis que he inclòs en els dossiers de reforç. Crec que ho haig de revisar tot millor perquè el nivell de dificultat que tenen és alt per a ells. Havia preparat 3 nivells i en el 3er de càlcul havia pensat introduir la multiplicació però hem hagut d’utilitzar els dossiers de nivell 1 i 2, i tot i així alguns exercicis els hem saltat.
• Comentem el (cas de Y.) Avui ha vingut molt excitada, ha començat a córrer pels passadissos i estava molt nerviosa. No volia fer cap activitat i fugia de la sala. L’he portat amb l’educadora perquè estigués amb ella i es calmés una estona mentre fèiem el reforç escolar amb la resta del grup. Han sortit al pati mentre nosaltres fèiem reforç escolar i l’educadora s’ha hagut de posar ferma per fer contenció. Aquesta nena crec que presenta un TDAH no diagnosticat. Ho hem parlant amb l’educadora qui decideix que ho parlarà amb la mare. La setmana passada em va comentar que havia de parlar amb els mestres perquè encara no s’havia pogut realitzar aquest intercanvi.
La nena, a més, presenta molta ansietat – a l’hora de berenar es menja 2 entrepans i volia repetir- i excés de pes. Crec que es podria aconsellar que realitzés algun tipus d’activitat.
Observacions: el proper dia demanaré quin ha estat el resultat de les converses amb la mare i amb el centre.
Taller d’informàtica:
- Avui amb l’educador d’informàtica a més de fer junts el reforç escolar hem treballat l’escriptura a través d’una activitat que vaig proposar de l’edu365: “petites històries” que consisteix a escollir 3, 6 o 9 imatges i descriure-les o inventar una petita història.
Avaluació:
- L’avaluació està vinculada a 3 objectius :
1- que els infants (visquessin i interioritzin) que l’ordinador és una eina per treballar, a més d’una màquina que ens permet jugar. Al principi tots volien fer joc lliure, però després l’activitat els hi ha agradat i han imprès la seva història per endur-se-la a casa. En acabar han pogut jugar a jocs lliure.
2- que els infants posessin en joc la imaginació i practiquessin l'escriptura.
2- Contrastar els nivells d’escriptura d’alguns infants, com el cas d’(Ai), que escriu amb majúscules però no distingeix en el teclat les minúscules... Amb ajuda pot verbalitzar què vol explicar i copiar el text escrit prèviament per un adult amb majúscules.

dissabte, 2 d’abril del 2011

1 d'abril 2011

15.30.20.30h.
Anècdota: l’educadora del grup d’adolescents ve amb 6 o 7 cartolines grans on els nois i noies de 12 a 13 anys han pintat i demana que li digui què veig, com vaig fer amb algun dibuixos del grup mitjans. Els dibuixos responen a “dibuix lliure” i són extremadament infantils per les seves edats (no estan planificats, han aplicat directament la pintura amb imatges com un sol com una rodona groga, uns núvols, un camp verd i uns arbres com de nens petits). Li comento que no sóc especialista i només vaig fer un curset sobre educació emocional i dibuix infantil. A més, la realització del dibuix s’ha de fer a partir de certes indicacions: “dibuixa’t a tu, a la família, una casa... un arbre...” on l’infant es reprodueix a ell/a mateix/a i/o les seves relacions amb amics o famílies; i en tot cas, l’anàlisi posterior s’ha de fer amb unes pautes: coneixent l’infant, contrastant amb els educadors, preguntant-li també el perquè al nen/nena i parlant-ho amb la seva família en cas d’observar quelcom preocupant. El dibuix ens pot orientar sobre com se sent ell o ella a través de com es representa en el dibuix. Li dic, per tant, que em sap greu però no li puc aportar absolutament res.

Reunió amb l’equip d'educadors del grup mitjans. Objectiu: Recavar informació sobre els infants, la relació amb els educadors, el seguiment que es fa dels objectius que es plantegen amb els nens i nenes (indicadors, resultats de les observacions, avaluacions...).

a) Avui demano ajuda a l’equip. Necessito conèixer què en pensen cadascun sobre el nens i nenes que presenten més dificultats, per aquest motiu els prego que m’omplin un petit qüestionari amb preguntes semiobertes sobre 6 nens/nenes i que escriguin el que vulguin al llarg de la setmana (qüestionari).

b) L’educadora referent m’obre l’accés als expedients dels infants :-)  i m’explica el funcionament del seguiment individualitzat que realitzen. Em comenta que a partir d’ara els puc examinar. M’explica el funcionament:

Diari. Anotem la dinàmica del grup durant l’activitat i algun aspecte destacable de la sessió a nivell de dinàmiques individuals.

Pauta d’observació: la primera es fa al mes i mig d’entrar el nen en el centre obert. Després trimestralment. És un instrument fonamental. Conté la informació de les àrees a observar, què s’ha d’observar i com avaluar-ho. És interessant que a més calendaritzen aproximadament la previsió de progrés. Amb aquest instrument elaboren el PEI, Projecte Educatiu Individualitzat, on figuren els objectius de tot l’any (és fixen un màxim de 2/3 objectius per any) i és l’eina de treball per realitzar la tutoria amb els infants i reunions amb les famílies i escoles. Finalment, a final de curs, s’elabora l’ITSE, o informe del seguiment educatiu per àmbits que s’ha fet trimestralment, on es detallen si s’han assolit els objectius del PEI o no. Serveix per al traspàs als educadors del curs vinent i com a instrument per fer avaluació final i reformular objectius i estratègies. 
Un altre instrument és l’Informe: que elabora l’educadora referent quan algun professional (assistent social, CSMIJ, psicòleg) li ho demana. Aquest informe, respecte a un nen del grup mitjans (cas I.) que podem llegir, l’educadora de mitjans l’ha fet com un “informe d’observacions” a petició d’un psicòleg que li va demanar a la mare. Indicacions d’ús: vigilar què es posa i si és quelcom que pot sorprendre o qüestionar la família – com “té una autoestima baixa i es descriu en termes negatius”... és bo mantenir una reunió amb la mare i llegir-lo conjuntament per saber si està d’acord i si pot afegir la seva experiència.
Registre de tutories: s’omple un registre on es detalla com a succeït la tutoria.

Indicacions d’ús: El més important és aconseguir que se sentin bé en l’espai i que no ho visquin com un interrogatori. La dinàmica ha de ser: explicació de per a què serveix la tutoria, exposar que així ens coneixem millor i podem explicar com ens sentim doncs en el dia a dia no hi ha temps per fer-ho. Indiquem en aquest espai podem xerrar..., jugar a un joc..., pot parlar ell o l’educadora, llegir junts... el que vulguin i que escullin. M’explica que amb JM. Va escollir jugar al memory (ho posa en el registre, en l’apartat recursos), mentre juguen van xerrant.. (començar amb preguntes indirectes . T’agrada el cole...?) i anar entrant en preguntes més personals.

Triangulacions:

Contrast amb altres educadors de l’equip. Em comenta que és difícil i que li agradaria poder contrastar més els seus informes amb un altre educador. Però no hi ha prou temps i al grup de mitjans només són el X i i ella, i  X  està a l’aula d’informàtica molt sovint
Assessorament: Li proposo que intentin posar en funcionament un programa de monitors voluntaris, o estudiants en pràctiques perquè realitzin activitats amb els nens i ells tinguin un suport continuat durant tot l’any (planificar-ho)  i es puguin centrar més en aquests aspectes de direcció educativa.
Reunions amb els pares/mares o familiars. Es fan periòdicament i puntualment quan hi ha alguna qüestió a abordar sobre els seus fills i filles (mig grup ve derivat i fan seguiment amb S.S.).
Reunions amb altres professionals i professors o mestres: Varia la quantitat, nivell i grau d’acceptació o col•laboració, per exemple, d’alguns mestres. A vegades es fa per telèfon.
Xerrades: periòdicament es fan xerrades amb una psicòloga o psicopedagoga externa sobre temes específics que els preocupen.
Assessorament: Li proposo que, tal i com li vaig comentar al coordinador, atès que hi ha molts infants i adolescents hiperactius, escullin una data perquè jo em pugui preparar una xerrada sobre el TDA – H i com abordar la impulsivitat.

Taller d’informàtica:

Valoració de la dinàmica del Taller d’informàtica d’avui divendres. Treballem amb ½ grup de mitjans (8 nens) i després l’altre ½. Alguns infants han de compartir l’ordinador.

Hem començat amb jocs d’informàtica lúdico-educativa (jocs d’edu365 i de genmagic –sumes,restes, discriminació fons-figura, multiplicacions senzilles) i l’altra ½ part amb jocs de lliure elecció, com fan ara (minijuegos.com i friv).
El primer grup ha treballat força bé, tot i que volien jugar a joc lliure. A mesura que anàvem veien els nivells de competències dels nens i nenes augmentàvem la dificultat de l’exercici per anar una mica més enllà del que ja saben fer (ZDP). El segon grup ha presentat més dificultat perquè no volien “jugar a jocs que són deures” i volien joc lliure, es queixaven que els jocs eren avorrits, doncs estan acostumats a jocs de velocitat tipus SuperMario i carreres de cotxes o lluites.

indicacions: Cal que poc a poc entrin en la dinàmica de “mitja part educativa i mitja part lúdica”. El joc lliure està bé però aquest espai els ha d’ajudar a adquirir cert hàbits de treball i estudi i integrar valors com: l’esforç, saber postergar els desitjos, treballar en equip  i la perseverança (no abandonar si m'incomoda). El taller d’informàtica, repassar exercicis de matemàtiques o llengua amb l’ordinador s’ha d’enfocar com una estona de reforç escolar, més motivadora i lúdica mitjançant un instrument diferent, no com una estona per jugar al que vulguin amb l’ordinador.

mostra de materials elaborats: Pauta d'observació global grup.