Estudi de Cas "La Sindrome de l'Emperador"

Els educadors del grup d’adolescents han demanat a la psicopedagoga externa assessorament sobre com abordar els problemes de conductes conflictives d’alguns nens i adolescents. Hi ha un adolescent que els preocupa.

Han fet una lectura prèvia del llibre de Vicente Garrido sobre: “Los hijos tiranos: el síndrome del emperador”.

• Són nens i nenes “emocionalment desestructurats”:

- Manca de valors socials.

- Manca d’empatia.

- Manca de sentit de culpa.

- Conscienciació i consciència social no desenvolupada

- Alguns acaben esdevenint “maltractadors” i si no es posa fre alguns poden desenvolupar una sociopatía.

• És un fenomen creixent i preocupant que té una base genètica, però també els ha faltat una estructuració familiar, molts pateixen una manca de referents estables i de límits al seu comportament per part de les famílies, però no tan sols, doncs la societat ha perdut aquesta faceta d’educar també i no se’ls pot dir res.

• Què fer quan ens trobem amb infants tirans, que no saben acceptar un no (baixa tolerància a la frustració)?

1. Parlar amb els pares (anticipació del pronòstic: si el seu fill/filla continua així pot...). Si els pares no volen col•laborar o no s’ho creuen, o ho neguen?? els hi hem de dir que tenim l’obligació d’informar-lo i podem pressionar una mica a través de Serveis Socials, o dir-los que si no compleix la normativa del centre no podrà continuar...

S’ha d’exposar el problema, s’ha de dir, no deixar-ho caure.

En conductes que poden esdevenir agressivitat “cal oferir ajuda especialitzada” i si no l’accepten avisar que no podrà venir de seguir així.

2. Presentar el problema de forma que els pares no se sentin “qüestionats” no busquem culpables. Parlar sempre en genèric i des de l’impersonal (els nens amb... solen... per tant si els seus ho fan a casa, etc.)

3. Donar eines educatives (si vostè no renya el seu fill o filla quan faci això... per tant, li ha de dir que... )

Tema dels referents educatius: En dinàmiques conjuntes (pares-mares-fills) que es fan al centre amb els educadors, a vegades es porten pitjor i provoquen conflictes per desobeir els educadors davant els pares. Com ho abordem?

 Cal fer un treball previ amb els pares: explicar bé l’activitat que farem abans i donar-los consignes: que no es barallin, que no s’insultin, que no cridin; i treballar en petits grups (2 o 3 famílies). En acabar convé demanar als pares com han viscut la dinàmica, com s’ho han passat i com han vist els moments de descontrol (aquí exposar els objectius del centre –educatius...- i fer-los explícits que treballem a nivell pedagògic i hem d’anar tots a una).

• Treballar les conseqüències de la conducta:

4. Explicar sempre el perquè de la norma.

5. L’empatia s’aprèn. Explicar les conseqüències de la conducta dos nivells (individual) i com afecta els altres companys (tu t’has sentit enfadat, ho has passat malament i els altres han hagut d’anular l’activitat perquè tu no paraves...)

6. En infants “emocionalment desestructurats” cal despertar el sentiment de culpa i les ganes de reparació del mal fet.

7. Són nens i nenes actuadors, no reflexius, que han fet una distorsió de la realitat. Cal ajudar als nens i nenes a desenvolupar la “consciència moral” mitjançant el diàleg permanent i la reflexió, per tal de fer una reintroducció al funcionament social i a la norma.

8. Cal treballar la reflexió sobre els valors.

9. Cal treballar la presa de decisió i les conseqüències.

10. Cal trencar inèrcies de funcionament i desenvolupar la “consciència col•lectiva”.

Tema famílies no col•laboradores:

- Qüestionen el model

- No valoren l’aspecte professional dels educadors i els prenen per monitors o voluntaris (escàs reconeixement social dels educadors que no siguin mestres).

- Tenen por i els sobreprotegeixen (en la protecció hi ha un factor racional i un d’irracional. És positiu que hi hagi protecció, però si és excessiva no deixa evolucionar.

Com abordar la intervenció amb els infants en el centre obert :

- Entrevistes de tutoria

- Activitats grupals on es marquin els límits i una estructuració de l’activitat.

- Agafar apart l’infant i parlar amb ell, diàleg, explicació dels perquès.

- Fer-li el “mirall”: és igual si ho admet o no, que escolti i donar-li exemples “l’altre dia vas dir que... i avui”

- Explicar-li què li passa,

- Dir-li que intentarem ajudar-lo.

- Acordar/negociar un Pla de treball amb ell/ella.

- Poques normes i clares.

- Donar-li eines perquè pugi tolerar millor la ira: Què fem quan ens enfadem? Tirar-ho tot? O parlar amb l’educador/a i explicar-li. Donar-li una alternativa per escollir, que sempre una sigui la de “parlar”. Quan les coses passen per la paraula elaborem, i a partir d’aquí incorporem.

- Avaluar processos conjuntament (gomets, tutoria) Retorn de la valoració conjunta.

- Assegurar-se que entén què se li està demanant de la seva conducta.

- Aclarir la conseqüència, per a ells i per als altres (empatia).

Amb els adolescents:

Expliquen un cas d’un nen difícil, trenca coses, manipula i influeix negativament amb els més petits. Hi ha certa confusió de rols familiars i problemes de parella. Com reconduir-lo ?

Quan els pares no responen és perquè no volen o no poden.

 Que els pares assisteixin a un especialista.

 Tornaran a parlar amb els pares.

 Parlaran amb l’escola.

 Faran retorn del que ha funcionat bé.

- Quan trenqui coses, l’estratègia ha de ser: demanar disculpes i reparació.

- Fer la reflexió de les conseqüències, què passarà si fas això, per integrar l’hàbit de pensar abans d’actuar.

- Promoure reflexions i debats amb tot el grup (dinàmiques).

- Donar alternatives per escollir.

- Treballar l’expressió de les emocions: “avui estic...”

- - com penses que s’ha sentit = sentiment.

- - com ho pots reparar=reparació.

- - com demanar perdó, com i perquè (vinculat al sentiment) fer-li entendre que l’altre no té l’obligació d’acceptar la seva petició de perdó, perquè es pot sentir malament també. Tenen una visió de conseqüència directa (un automatisme) si demano perdó l’altra m’ha de perdonar i ja està. Fer-li veure que no és això i que tot té un temps.

Símil : és com una pel•lícula. Hem de poder aturar la imatge en un moment determinat i dialogar amb el jove.