1 d'abril 2011

15.30.20.30h.

Anècdota: l’educadora del grup d’adolescents ve amb 6 o 7 cartolines grans on els nois i noies de 12 a 13 anys han pintat i demana que li digui què veig, com vaig fer amb algun dibuixos del grup mitjans. Els dibuixos responen a “dibuix lliure” i són extremadament infantils per les seves edats (no estan planificats, han aplicat directament la pintura amb imatges com un sol com una rodona groga, uns núvols, un camp verd i uns arbres com de nens petits). Li comento que no sóc especialista i només vaig fer un curset sobre educació emocional i dibuix infantil. A més, la realització del dibuix s’ha de fer a partir de certes indicacions: “dibuixa’t a tu, a la família, una casa... un arbre...” on l’infant es reprodueix a ell/a mateix/a i/o les seves relacions amb amics o famílies; i en tot cas, l’anàlisi posterior s’ha de fer amb unes pautes: coneixent l’infant, contrastant amb els educadors, preguntant-li també el perquè al nen/nena i parlant-ho amb la seva família en cas d’observar quelcom preocupant. El dibuix ens pot orientar sobre com se sent ell o ella a través de com es representa en el dibuix. Li dic, per tant, que em sap greu però no li puc aportar absolutament res.

Reunió amb l’equip d'educadors del grup mitjans. Objectiu: Recavar informació sobre els infants, la relació amb els educadors, el seguiment que es fa dels objectius que es plantegen amb els nens i nenes (indicadors, resultats de les observacions, avaluacions...).

a) Avui demano ajuda a l’equip. Necessito conèixer què en pensen cadascun sobre el nens i nenes que presenten més dificultats, per aquest motiu els prego que m’omplin un petit qüestionari amb preguntes semiobertes sobre 6 nens/nenes i que escriguin el que vulguin al llarg de la setmana (qüestionari).

b) L’educadora referent m’obre l’accés als expedients dels infants :-)  i m’explica el funcionament del seguiment individualitzat que realitzen. Em comenta que a partir d’ara els puc examinar. M’explica el funcionament:

Diari. Anotem la dinàmica del grup durant l’activitat i algun aspecte destacable de la sessió a nivell de dinàmiques individuals.

Pauta d’observació: la primera es fa al mes i mig d’entrar el nen en el centre obert. Després trimestralment. És un instrument fonamental. Conté la informació de les àrees a observar, què s’ha d’observar i com avaluar-ho. És interessant que a més calendaritzen aproximadament la previsió de progrés. Amb aquest instrument elaboren el PEI, Projecte Educatiu Individualitzat, on figuren els objectius de tot l’any (és fixen un màxim de 2/3 objectius per any) i és l’eina de treball per realitzar la tutoria amb els infants i reunions amb les famílies i escoles. Finalment, a final de curs, s’elabora l’ITSE, o informe del seguiment educatiu per àmbits que s’ha fet trimestralment, on es detallen si s’han assolit els objectius del PEI o no. Serveix per al traspàs als educadors del curs vinent i com a instrument per fer avaluació final i reformular objectius i estratègies. 

Un altre instrument és l’Informe: que elabora l’educadora referent quan algun professional (assistent social, CSMIJ, psicòleg) li ho demana. Aquest informe, respecte a un nen del grup mitjans (cas I.) que podem llegir, l’educadora de mitjans l’ha fet com un “informe d’observacions” a petició d’un psicòleg que li va demanar a la mare. Indicacions d’ús: vigilar què es posa i si és quelcom que pot sorprendre o qüestionar la família – com “té una autoestima baixa i es descriu en termes negatius”... és bo mantenir una reunió amb la mare i llegir-lo conjuntament per saber si està d’acord i si pot afegir la seva experiència.

Registre de tutories: s’omple un registre on es detalla com a succeït la tutoria.

Indicacions d’ús: El més important és aconseguir que se sentin bé en l’espai i que no ho visquin com un interrogatori. La dinàmica ha de ser: explicació de per a què serveix la tutoria, exposar que així ens coneixem millor i podem explicar com ens sentim doncs en el dia a dia no hi ha temps per fer-ho. Indiquem en aquest espai podem xerrar..., jugar a un joc..., pot parlar ell o l’educadora, llegir junts... el que vulguin i que escullin. M’explica que amb JM. Va escollir jugar al memory (ho posa en el registre, en l’apartat recursos), mentre juguen van xerrant.. (començar amb preguntes indirectes . T’agrada el cole...?) i anar entrant en preguntes més personals.

Triangulacions:

Contrast amb altres educadors de l’equip. Em comenta que és difícil i que li agradaria poder contrastar més els seus informes amb un altre educador. Però no hi ha prou temps i al grup de mitjans només són el X i i ella, i  X  està a l’aula d’informàtica molt sovint
Assessorament: Li proposo que intentin posar en funcionament un programa de monitors voluntaris, o estudiants en pràctiques perquè realitzin activitats amb els nens i ells tinguin un suport continuat durant tot l’any (planificar-ho)  i es puguin centrar més en aquests aspectes de direcció educativa.

Reunions amb els pares/mares o familiars. Es fan periòdicament i puntualment quan hi ha alguna qüestió a abordar sobre els seus fills i filles (mig grup ve derivat i fan seguiment amb S.S.).

Reunions amb altres professionals i professors o mestres: Varia la quantitat, nivell i grau d’acceptació o col•laboració, per exemple, d’alguns mestres. A vegades es fa per telèfon.

Xerrades: periòdicament es fan xerrades amb una psicòloga o psicopedagoga externa sobre temes específics que els preocupen.

Assessorament: Li proposo que, tal i com li vaig comentar al coordinador, atès que hi ha molts infants i adolescents hiperactius, escullin una data perquè jo em pugui preparar una xerrada sobre el TDA – H i com abordar la impulsivitat.

Taller d’informàtica:

Valoració de la dinàmica del Taller d’informàtica d’avui divendres. Treballem amb ½ grup de mitjans (8 nens) i després l’altre ½. Alguns infants han de compartir l’ordinador.

Hem començat amb jocs d’informàtica lúdico-educativa (jocs d’edu365 i de genmagic –sumes,restes, discriminació fons-figura, multiplicacions senzilles) i l’altra ½ part amb jocs de lliure elecció, com fan ara (minijuegos.com i friv).

El primer grup ha treballat força bé, tot i que volien jugar a joc lliure. A mesura que anàvem veien els nivells de competències dels nens i nenes augmentàvem la dificultat de l’exercici per anar una mica més enllà del que ja saben fer (ZDP). El segon grup ha presentat més dificultat perquè no volien “jugar a jocs que són deures” i volien joc lliure, es queixaven que els jocs eren avorrits, doncs estan acostumats a jocs de velocitat tipus SuperMario i carreres de cotxes o lluites.

indicacions: Cal que poc a poc entrin en la dinàmica de “mitja part educativa i mitja part lúdica”. El joc lliure està bé però aquest espai els ha d’ajudar a adquirir cert hàbits de treball i estudi i integrar valors com: l’esforç, saber postergar els desitjos, treballar en equip  i la perseverança (no abandonar si m'incomoda). El taller d’informàtica, repassar exercicis de matemàtiques o llengua amb l’ordinador s’ha d’enfocar com una estona de reforç escolar, més motivadora i lúdica mitjançant un instrument diferent, no com una estona per jugar al que vulguin amb l’ordinador.

mostra de materials elaborats: Pauta d'observació global grup.